Endrapes i endrapes sense parar, devores voraçment un suau sucre sense saber el perquè. A poc a poc vas notant que aquest et produeix un rar efecte, el teu cap comença a sumir-se dolçament en un estat quasi anastèsic de felicitat i harmonia. És inevitable..
Et deixes anar i caus estès al terra.
Què fas?
No res, has mort. I els metges no saben trobar una explicació, però de sucre no n'has menjat pas.